Aquest serà el futur del disseny i de la programació web
Què és i com funciona la DWeb? Serà la DWeb el paradigma definitiu que pautarà el futur del disseny i de la programació web?
La web descentralitzada, també coneguda com DWeb o Distributed Web, és la gran aposta dels gurus d’Internet perquè els usuaris puguin controlar l’ús comercial que les grans tecnològiques fan de les seves dades.
Et contem tots els seus secrets.
ÍNDEX
- CONTEXT I ORIGEN DE LA DWEB
- QUÈ ÉS LA DWEB?
- PER QUÈ ÉS NECESSARI UN NOU FUTUR DEL DISSENY DEL CONCEPTE WEB?
- QUINES SÓN LES DIFERÈNCIES EN EL FUNCIONAMENT DE LA DWEB?
- CANVIARÀ L’EXPERIÈNCIA D’USUARI AMB AQUEST NOU DISSENY DE LA WEB?
- QUAN ESTARÀ DISPONIBLE LA DWEB?
- CONCLUSIÓ
Context i origen de la DWEB
“La web”, tal com la coneixem avui dia, va néixer en 1989 com una xarxa d’investigadors i acadèmics que la utilitzaven per a compartir informació de manera veloç, intercanviant dades entre els seus ordinadors directament.
L’any 2000 arriba la “Web 2.0”, moment en el qual irrompen grans empreses tecnològiques com Google, Facebook o Microsoft que ofereixen serveis intermediaris de connexió entre usuaris. Arriba el boom d’Internet.
El 31 de juliol de 2018 es van reunir a San Francisco més de 800 teòrics de la Xarxa, entre ells el seu creador Tim Berners-Lee, per a donar una sortida alternativa al monopoli de les tecnològiques i bocetar un futur per al concepte, disseny i programació de la WEB. L’esdeveniment es va dir “Cimera Web Descentralitzada”, organitzada per Internet Archive.
Avui, en 2021, aquestes empreses tenen totalment controlades totes les nostres dades i els serveis vinculats a ells, fins a l’extrem que posen en risc als seus propis usuaris. La DWeb torna a estar damunt la taula; fins la sèrie de televisió “Silicon Valley” centra tot el seu còmic argument en el d’una start-up que persegueix inventar una “nova internet”.
Ha arribat el moment de passar a l’acció.
¿Què és la DWEB?
La DWeb és com la web que coneixem actualment però sense dependre d’operadors centralitzats. Avui dia els nostres ordinadors s’han convertit pràcticament en meres pantalles, tota la informació i totes les dades estan en el núvol dels grans operadors; pensem en Facebook o amb GooglePhotos.
L’objectiu final de la DWeb és que els usuaris reprenguin el control de les seves dades, tenint els mateixos serveis però de forma distribuïda i no centralitzada com succeeix avui dia. La comunitat d’aquests usuaris és qui controla els llocs web, les aplicacions i tots els continguts que es manegen en ella.
¿Per què és necessari un nou futur del disseny del concepte web?
Amb el sistema actual estem venuts. Uns pocs tenen el control de totes les dades que es distribueixen per internet i, per tant, el risc que siguin piratejats o bescanvi de poder és evident.
La DWeb és control de les pròpies dades i garantia de privacitat, perquè la gestió recau en el propi usuari i la informació no pot desaparèixer perquè algú decideixi que ha de ser així. A tall d’exemple, al govern xinès amb la DWeb li seria molt més complicat bloquejar l’accés a determinades webs.
Actualment totes les plataformes que emmagatzemen la nostra informació en la xarxa fan una gestió opaca dels recursos; no rendeixen comptes enfront de ningú i són impossibles d’auditar o supervisar.
¿Quines són les diferències en el funcionamient de la web?
Existeixen dues grans diferències en el disseny i programació web de la DWeb en comparació amb el de la World Wide Web.
La primera diferència ja l’hem comentat anteriorment, es tracta de la connectivitat d’igual a igual; és a dir, que un ordinador no sols sol·licita serveis externs, sinó que també els proporciona.
En segon lloc està la forma en què s’emmagatzema i recupera la informació. Actualment utilitzem protocols HTTPS per a identificar la informació web; aquests protocols apunten al contingut per la seva ubicació. Per contra els protocols DWeb utilitzen enllaços que identificaran la informació en funció del seu contingut: “què és” en lloc de “on està”.
Aquest enfocament per a posar el contingut en el centre permet que la informació passi d’ordinador en ordinador, en lloc d’anar a buscar-la en un servidor central. Així s’acabarà amb el monopoli de dades.
¿Canviarà l’experiència d’usuari amb aquest nou disseny de la web?
Afirmen els teòrics que, si es fa el canvi correctament, no s’hauria de notar cap canvi, excepte millores de velocitat durant l’intercanvi de dades.
El canvi que sí que serà significatiu és el que farem a l’hora de tenir serveis de pagament, perquè abonarem els imports del servei directament al proveïdor, sense intermediaris. La primera conseqüència positiva és que el sistema de publicitat actual, totalment opac, no podrà funcionar amb els nous protocols de la DWeb.
Es realitzaran milions de micropagaments directes com, per exemple, per a escoltar aquesta música que ens agrada. Pagarem directament a l’artista, que la tindrà emmagatzemada i disponible en el seu ordinador. Una vegada realitzat el pagament obtindrem una clau encriptada que ens donarà accés als arxius.
¿Quan estarà disponible la DWEB?
La web descentralitzada encara no és aquí, malgrat que hi ha aplicacions disponibles basades ja en aquest model descentralitzat. Les més destacades són el marketplace OPEN BAZAAR, l’aplicació tipus Instagram per a la gestió d’imatges TEXTILE, DTUBE per a vídeos o la xarxa social DIASPORA.
Hi ha altres aspectes, gens menors, que hauran de solucionar-se abans del llançament definitiu. Com s’articula un concepte de disseny web descentralitzat quan ningú està al càrrec?, com es garanteix l’honestedat i bon fer dels nous distribuïdors? i com s’assegura que tot no es torni a centralitzar?
Però el hàndicap principal és com derrocar l’actual status quo de poder de les grans multinacionals tecnològiques.
Conclusió
Hem vist que els avantatges del nou disseny de la web són abismals en empoderar a l’usuari final, però també existeixen uns certs riscos. La DWeb és una tecnologia de programació web nova i emocionant, però tampoc és una cosa inevitable.
Estem convençuts que tard o d’hora, amb DWeb o sense, serem els usuaris finals qui decidirem com gestionar les nostres activitats, diners i dades en la xarxa.
